dissabte, 29 d’octubre del 2011

El torn del terrissaire

M'agradaria començar el blog donant sentit a la imatge que el presenta. Descobrir, sentir, imaginar i crear son termes que harmonitzen i interrelacionen l'àmbit de l'educació i les arts, conjuntament amb moltes altres espècies, ompliran de color, llum i aromes, aquest camí, en que les arts agafen de la mà i acompanyen el procès d'ensenyament-aprenentatge al llarg de tota la vida.

Sempre m'ha captivat el paral·lelisme que es crea entre la figura del terrissaire i el mestre. La delicadesa i afecte amb que el terrissaire treballa amb les seves mans el fang per donar-li la forma desitjada, per donar "vida" al cos inert.


Els mestres som grans terrissaires. Però ser un bon terrissaire no és fàcil.

2 comentaris:

  1. És una comparació molt molt adequada. Estic totalment d'acord, un mestre té a les seves mans unes ments moldejables... Els infants són molt vulnerables en aquest aspecte, d'igual manera que ho és el fang en mans d'un terrasaire; si aquest fà un moviment brusc, el fang es trenca.

    ResponElimina
  2. Què delicat t'ha quedat... I quina raó que tens. De vegades sembla que no ens adonem d'aquesta delicadessa.

    ResponElimina