M'agradaria començar el blog donant sentit a la imatge que el presenta. Descobrir, sentir, imaginar i crear son termes que harmonitzen i interrelacionen l'àmbit de l'educació i les arts, conjuntament amb moltes altres espècies, ompliran de color, llum i aromes, aquest camí, en que les arts agafen de la mà i acompanyen el procès d'ensenyament-aprenentatge al llarg de tota la vida.
Sempre m'ha captivat el paral·lelisme que es crea entre la figura del terrissaire i el mestre. La delicadesa i afecte amb que el terrissaire treballa amb les seves mans el fang per donar-li la forma desitjada, per donar "vida" al cos inert.
Els mestres som grans terrissaires. Però ser un bon terrissaire no és fàcil.
És una comparació molt molt adequada. Estic totalment d'acord, un mestre té a les seves mans unes ments moldejables... Els infants són molt vulnerables en aquest aspecte, d'igual manera que ho és el fang en mans d'un terrasaire; si aquest fà un moviment brusc, el fang es trenca.
ResponEliminaQuè delicat t'ha quedat... I quina raó que tens. De vegades sembla que no ens adonem d'aquesta delicadessa.
ResponElimina