Hi han coses que s'han de compartir pel simple fet que són imprescindibles de conèixer. Un antic i conegut vídeo que sovint dedico uns minuts a recordar-me el que en ell s'explica.
Us convido a viure ;)
http://www.youtube.com/watch?v=YDRId6QmNTA
dijous, 29 de desembre del 2011
dimecres, 23 de novembre del 2011
divendres, 4 de novembre del 2011
Un camí anomenat vida
No importa d'on vinguem, el color de la nostra pell o la forma dels nostres ulls. Som el que ens envolta, tot allò que aprenem forma part de nosaltres. Som les nostres experiències viscudes, som una mica de cadascuna de les persones que comparteix quelcom amb nosaltres, som les empremptes d'aquells que ens acompanyen en aquest camí anomenat vida, però sobretot... Som el que pensem que som.
Una tarda amb el meu nebot m'hi ha fet pensar...
dissabte, 29 d’octubre del 2011
El torn del terrissaire
M'agradaria començar el blog donant sentit a la imatge que el presenta. Descobrir, sentir, imaginar i crear son termes que harmonitzen i interrelacionen l'àmbit de l'educació i les arts, conjuntament amb moltes altres espècies, ompliran de color, llum i aromes, aquest camí, en que les arts agafen de la mà i acompanyen el procès d'ensenyament-aprenentatge al llarg de tota la vida.Sempre m'ha captivat el paral·lelisme que es crea entre la figura del terrissaire i el mestre. La delicadesa i afecte amb que el terrissaire treballa amb les seves mans el fang per donar-li la forma desitjada, per donar "vida" al cos inert.
Els mestres som grans terrissaires. Però ser un bon terrissaire no és fàcil.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)