divendres, 4 de novembre de 2011

Un camí anomenat vida

No importa d'on vinguem, el color de la nostra pell o la forma dels nostres ulls. Som el que ens envolta, tot allò que aprenem forma part de nosaltres. Som les nostres experiències viscudes, som una mica de cadascuna de les persones que comparteix quelcom amb nosaltres, som les empremptes d'aquells que ens acompanyen en aquest camí anomenat vida, però sobretot... Som el que pensem que som.


Una tarda amb el meu nebot m'hi ha fet pensar...

3 comentaris:

  1. PRE-CI-ÓS i ple de significat...

    En George Mead, precursor de la corrent de l'Interaccionisme Simbòlic deia que les persones no seríem capaces de pensar ni de trobar significats, en la construcció del "jo", si no tinguéssim la possibilitat de compartir-ho en la interacció amb els demés. I entenem la interacció com les reaccions i vivències també dels altres...

    Ja ho deia també Gasset, "Yo soy yo y mi circunstancia".

    O sigui que gràcies per compartir-ho. Serem una mica més "jo"

    Silvia

    ResponElimina
  2. Gràcies Silvia,

    De petits tots ens preguntem que voldrem ser de grans i quan ens fem grans ens adonem que som allò que hem viscut, la interacció amb el context i els altres.

    Però també crec que tenim la possibilitat de decidir qui volem ser. Si pensem amb la possibilitat de canviar o decidir quelcom, probablement ho aconseguim, d'altra banda si pensem que no, llavors no hi ha res a fer. Per això dic que som el que pensem que som.

    ResponElimina
  3. Josep, m' ENCANTA...

    I m'encanta pensar que SOM un PROCÉS sempre EN MARXA, que SOM un CANVI continu...que estem sempre EN CAMÍ...

    I m'encanta pensar que JO sóc TU i Tu i tU i tu...

    gRàCiEs per compartir-TE...

    eMpAr

    ResponElimina